En aquest article us explicarem com fer una bassa al jardí de casa (o al pati de l’escola) i perquè les basses són importants per a l’ecosistema, el medi ambient i la sostenibilitat.
Molts animals i plantes depenen de les basses, tant temporals com permanents, però també molts altres animals de l’entorn es veuen atrets a la bassa per buscar aigua o alimentar-se dels seus habitants.
Actualment, el canvi climàtic provoca que hi hagi períodes de sequera més llargs. A més, l’evolució de l’agricultura ha fet que hi hagi hagut abandonament de moltes de les basses que feien els pagesos per abeurar els ramats, perdent-se aquests tolls d’aigua. I finalment, l’increment demogràfic ha fet que es construís sobre zones d’aiguamolls.

Per tant, construir una bassa és una molt bona idea per ajudar a repoblar i a mantenir la flora i la fauna del nostre entorn. Però a més les basses també ens aporten més factors positius:
• Les basses són un element que aporta tranquil·litat i és ideal en una zona de descans.
• La localització d’una bassa al costat de l’hort també és un element útil, ja que la massa tèrmica pot regular la temperatura del voltant creant un microclima.
• Les basses són una bona eina per ensenyar les ciències naturals i atraure els nens a la natura.
• Construir la bassa amb l’ajuda dels nens és una manera d’implicar-los en un projecte, construir és sempre el 50% de la diversió (això ho diem sempre a les famílies que ens compren els gronxadors i no estan acostumades a fer el muntatge).

Com fer-la bassa

Hi ha diferents maneres de crear una bassa pel teu jardí.
Comprar bases prefabricades: És l’opció més econòmica pels que tenen poc espai i són fàcils de muntar. Només cal fer el forat adequat per la mida de l’estructura i tenir el terra ben anivellat. Són basses amb molt pendent, més pensades per posar peixos que no pas per tenir amfibis, així que et recomanem col·locar una rampa de fusta per tal de facilitar que els animals puguin sortir amb facilitat.

Foto d'una bassa al jardí de base prefabricada


Fer la bassa de formigó: Si tens coneixements de paleta, es pot fer una bassa de formigó de mida petita o mitjana. La pots fer amb la forma i mida que més t’agradi.


Si tens un terra argilós, pots fer una bassa simplement fent un forat al terreny, ja que aquest tipus de terra, de forma natural reté l’aigua. És la manera natural de tenir una bassa i t’estalvies possibles forats o filtres dels materials artificials. Els senglars els hi agrada molt enfangar-se als tolls d’aigua i a base de fer-ho moltes vegades creen autèntiques piscines d’aigua que després són aprofitades per a altres espècies com els gripaus per posar-hi els ous.

bassa de fang feta pels senglars
Foto feta per en @Jordisolerramio naturalista


Fer la bassa amb lona: Es compren lones d’EPDM que són pesants però flexibles. Pots fer la forma que vulguis. Es fa el forat i després es despleguen les lones per tota la superfície. La pendent màxima recomanada és del 30% per tal de facilitar la entrada i sortida dels animals. Els passos a seguir per fer la bassa amb lona són els següents:

  • Una vegada s’ha escollit el lloc on es farà la bassa, s’han de marcar els contorns i fer el forat.
  • Una vegada s’ha fet el forat, s’ha de netejar tota la superfície perquè no hi hagi roques ni arrels que poguessin malmetre la lona que s’hi posarà.
  • Calcular la lona necessària que s’ha de posar a partir de la següent fórmula:
    Longitud de lona = Llarg màxim de la bassa + 2 vegades la profunditat màxima + sobrant per barrera capil·lar.
    Ample de la lona = Ample màxim de la bassa + 2 vegades la profunditat màxima + sobrant per barrera capil·lar.

Exemple: Per a una bassa de 5 metres de llarg x 3 m d’ample x 1 m de profunditat màxima, la superfície mínima de lona necessària és de 7 x 5 metres, sense comptar la superfície sobrant addicional per formar una barrera capil·lar (entre 30 a 60 cm per costat)

Es recomana una lona de 1,14 mil·límetres de gruix.

  • Abans de col·locar la lona EPDM es recomana posar una lona geotèxtil per protegir la lona EPDM, es poden utilitzar diaris vells o sorra al fons de la bassa com a substitut d’aquesta lona geotèxtil protectora.
  • Es col·loca la lona per tota la superfície, la lona ha de sobrepassar els límits del forat de la bassa, i ocupar el contorn d’aquesta en uns 30-60 cm. En aquest marge s’hauran de posar pedres i sorra per dissimular la lona. és important fer això perquè l’aigua de la pluja no s’infiltri per sota de la lona, ja que es crearien bosses d’aigua.
  • Omplir d’aigua la bassa.
  • Dues setmanes després es poden plantar les plantes aquàtiques.
  • Els animals, sobretot els insectes, haurien de venir al cap de pocs dies (nedadors d’esquena, libèl·lules, sabaters, etc.).
Esquema impermabilització cubeta amb lona i exemple disposició de plantes en les diferents zones de la bassa. Font: Grau, et al.,2009
Esquema impermabilització cubeta amb lona i exemple disposició de plantes en les diferents zones de la bassa. Font: Grau, et al.,2009

Profunditat

La profunditat mínima de la bassa és de 60 cm. Suficients perquè a l’hivern, en cas de glaçar-se l’aigua de la superfície els animals puguin seguir nadant a sota. A l’estiu quan fa molta calor, els animals també es refugien a les profunditats on l’aigua està més freda. Com més grossa és la bassa més profunda hauria de ser.

Si la bassa té 3-5 metres, la profunditat hauria de ser de 60-80 cm.
Si la bassa té entre 5 i 15 metres, la profunditat hauria de ser de 80 a 100 cm.
Si la bassa té més de 15 metres, la profunditat hauria de ser de més de 100 cm.

Forma de la bassa

La forma de la bassa es pot definir segons el gust de cadascú, però l’important és que com més perímetre tingui millor, per això les basses normalment tenen forma de mongeta.
El més important és que tingui diferents nivells perquè puguis tenir plantes que creixen a diferent profunditat.
També és molt important que les parets no tinguin un pendent molt pronunciada, així els animals podran entrar i sortir de la bassa fàcilment. Si això no és possible s’hauran d’implantar mesures correctores.

  • Utilitzar pedres o troncs o fins i tot algun tauler de fusta allargat perquè es pugui fer servir de rampa d’entrada i sortida a la bassa.
  • Utilitzar malles als extrems de la bassa que permetin la sortida de la fauna del seu interior
  • En cas de fer la bassa de lona que aquesta sigui d’alta rugositat que permeti grimpar els amfibis i altres vertebrats sense lliscar pendent avall.
Esquema dels tres tipus d'aljubs amb les solucions donades: escala, rampa d'obra o rampa de fusta. Dibuix: Martí Rodríguez
Esquema dels tres tipus d’aljubs amb les solucions donades: escala, rampa d’obra o rampa de fusta. Dibuix: Martí Rodríguez

Emplaçament de la bassa

Es recomana que la bassa no estigui sota els arbres perquè s’omplirà de fulles ràpidament i l’ombra que faran impedirà que creixin les plantes aquàtiques, ja que el sol hauria de tocar a la bassa almenys 4-6 hores diàries. Hauria de ser un lloc tranquil on els animals visquin en pau. Finalment s’ha de tenir en compte com s’omplirà la bassa, idealment amb les aigües pluvials, així s’aprofita l’aigua que es perdria per crear aquest ecosistema però també es pot fer amb aigua del pou, de l’aixeta o fins i tot combinant-les.

Si poses al voltant troncs, pedres i les plantes, els animals podran amagar-se, buscar aliment fora de la bassa i faràs un entorn més amigable pels animals que s’acostin al teu punt d’aigua.

Tancament perimetral de la bassa

Si la bassa té unes dimensions considerables i pot representar un perill per a la fauna domèstica o per les persones s’hauria de fer una tanca que impedeixi l’accés d’aquests a la zona. Ara bé s’ha de fer permeable als animals petits, ja que no hauria de ser una barrera infranquejable pels animals que pretenem que vinguin a habitar-la.

On aconseguir els animals i plantes

El tema clau més important és no posar-hi peixos. Si hi ha peixos, no hi haurà molts altres vertebrats i invertebrats perquè seran depredats. Els peixos són el recurs més fàcil, però és l’error més comú. Moltes vegades s’hi posen pensant que així s’evitaran els mosquits, però aquesta tasca la poden fer perfectament els amfibis.
La nostra recomanació és apostar per plantar i posar plantes i animals autòctons de l’àrea on ha d’estar la bassa. Per tant, molts dels animals i plantes vindran per si mateixos. Si es vol accelerar el procés, s’han d’agafar amb cura exemplars de basses properes però vigilant de no despoblar-les.
Per exemple, és preferible agafar uns quants capgrossos que no una granota.
Alguns autors recomanen que no s’agafin animals que estiguin més lluny de 10 km a la rodona tant per motius genètics com pel fet que aquesta transposició pot estar introduint infeccions de fongs que poden afectar la població local d’amfibis.
Les plantes es poden comprar als vivers comercials. Recorda que sempre és recomanable tenir plantes i animals autòctons.
Aquestes son algunes de les plantes que es poden posar a les basses:

Al marge:
Lliri groc (Iris pseudoacorus)
Jonca d’estany (Scirpus lacustris)
Canyís (Phragmites australis)
Boga/Balca (Typha sp.)
Bova borda o espargani (Sparganium erectum)

A dins de l’aigua:
Presseguera amfíbia (Polygonum amphibium)
Ranuncles (Ranunculus subgen batrachium)

Calendari preferent d’actuació

La millor època de l’any per fer una bassa és a la tardor i a l’hivern , ja que els processos biològics es troben atenuats. Amb el fred molts animals s’amaguen i les plantes suporten molt millor el transplantament. El que s’hauria d’evitar és fer-ho al mes de febrer ja que hi ha espècies d’amfibis que comencen la cria. Per tant els mesos recomanats són d’octubre a gener.

Manteniment

S’ha de procurar que la bassa tingui sempre aigua. A l’estiu és quan hi ha més evaporació i per tant és més fàcil que baixi ràpidament el nivell de l’aigua. Possibles solucions són construir la bassa en un lloc on arribin les aigües pluvials o aprofitar el rec del jardí perquè també regui la bassa i per tant hi aboqui aigua.
Cal tenir a ratlla les algues, ja que sovint les basses noves tarden a equilibrar-se. Si les algues tapen tota la superfície de l’aigua, els animals no podran viure. Una manera de solucionar el problema és que hi hagi plantes aquàtiques que regulin les algues naturalment. A curt termini podem treure-les manualment o llançar un feix d’ordi a l’aigua.
Normalment el problema de l’aigua i de l’excés d’algues passen quan pugen les temperatures, a l’hivern, en canvi, la vida a la bassa s’apaga i no s’ha d’estar gaire pendent.
Com ja hem comentat, si evitem instal·lar la bassa sota els arbres, no haurem de treure les fulles, que és una feina pesada i periòdica. Les arrels dels arbres són capaces de foradar les lones, així que també és un bon motiu per no acostar la bassa als arbres.

Valors pedagògics

Una bassa al jardí, a l’hort o al pati de l’escola és un element que aporta moltes eines per a l’aprenentatge dels infants. Al llarg del curs la bassa anirà canviant el seu aspecte i tindrà presència de diferents animals. Hi ha molt material creat per fer de la bassa un recurs pedagògic, podeu trobar-los, per exemple a les pàgines web de la Generalitat, Ajuntament de Barcelona o el Consell de Menorca

Articles d’interès i Fonts d’Informació

Hem extret informació dels enllaços que us hem posat a l’article i consultant a:
La Gisela Mir i Mark Biffen, Phoenicurus Permacultura. Fan tallers sobre les basses i els horts tant per escoles com per particulars.
El llibre: Camprodon, J.; Guixé, D; Soler-Zurita, J. 2012. Espais Urbans.
Manual de gestió d’hàbitats per a la fauna vertebrada
. Diputació de Barcelona i Obra Social “la Caixa”

Si us ha agradat aquest article us recomanem la lectura de l’article del nostre blog sobre com fer una caseta niu per a ocells. Una bassa serà un bon abeurador pels ocells, així que són dues activitats molt complementaries.