Ja arriba el Nadal, petits i grans comptem els dies que falten per compartir un any més les tradicions familiars. En aquest article us expliquem què és el tió de Nadal i com vam aconseguir filmar un tió al bosc amb una càmera de fototrampeig.

El tió de Nadal és una tradició que de segles a Catalunya, Aragó (tronca, toza o tizón de Nadal/Navidat) i Occitània (cachafuòc o soc de Nadal). El tió de Nadal és un tronc o una soca. L’origen de la tradició està relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern.

Els darrers anys s’ha popularitzat la denominació “cagatió” per referir-se al tió de Nadal, confonent-se les primeres paraules de la lletra de la cançó amb el nom de l’ésser mitològic.

Com a tota tradició, podem trobar moltes variacions locals, però en general funciona de la següent manera:

  • Les famílies van al bosc a buscar el tió de Nadal a principis de desembre, tradicionalment al voltant del 8 de desembre, festivitat de la Puríssima.
  • Entren el tronc a casa, el tapen amb una manta i li donen menjar: mandarines, fruits secs, verdura, etc. Els nens veuen que el tió s’ha menjat tot el que els hi havien posat unes hores abans o la nit anterior.
  • La nit de Nadal, el dia 25 o el dia de Sant Esteve, segons les diferents tradicions de les famílies, els adults envien als nens a resar o a cantar unes nadales a una altra habitació i després fan cagar el tió.
  • Per fer cagar el tió, la mainada porten pals de fusta i canten la cançó del tió de Nadal, mentre li donen cops amb els bastons. La lletra que té moltes variacions segons la zona geogràfica i la família, però una de les més populars és la següent:
Caga tió
avellanes i torró
no caguis arengades
que són massa salades
caga torrons
que són més bons
Caga tió
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó
Caga tió
  • En acabat de la cançó apareixen regals sota la manta. Si la família és nombrosa, s’haurà de repetir diverses vegades el procés perquè tothom tingui el seu regal. A vegades, el tió simplement deixa de cagar regals i així sabem que ja ha acabat, però altres vegades caga arengades, un all o una ceba per indicar que ja no té cap més regal al ventre.
  • Originàriament el tió cagava llaminadures i objectes petits, mentre que els regals grans els portaven els Reis, però actualment, en alguns casos per causa de l’aparició de tradicions d’altres cultures, com el Pare Noel, cada família decideix quina tradició seguir.

Ara que tots coneixem aquesta tradició nadalenca, us compartirem la nostra experiència localitzant tions al bosc. Com us hem explicat en anteriors articles d’aquest blog, som amants de la natura i gaudim fent activitats amb nens al bosc. El tió de Nadal de l’any passat ens va cagar una càmera per fer foto trampa i la vam deixar en una clariana al bosc de la serra de Collserola, a prop de Barcelona, durant uns dies per veure quina fauna voltava per la zona.

Sabíem que pels voltants del Restaurant Can Jané hi havia moltes famílies que cada any trobaven el seu tió de Nadal, però nosaltres mai n’havíem vist cap desplaçant-se. La gent gran de la contrada ens havia explicat que els tions són uns éssers molt tímids que només es deixen veure a l’època de Nadal. Els tions, una vegada han trobat el seu lloc, es queden quiets i esperen que les famílies els trobin, per això és fàcil fotografiar-los quan estan quiets, però tan difícil quan estan desplaçant-se.

Així doncs, sabíem que l’època de l’any i el lloc eren adients per “caçar” un tió, així que només ens va caldre paciència i creuar els dits per tal que la càmera trampa fes la feina. Uns quants dies més tard la vam anar a buscar i vam aconseguir les següents imatges:

Enllaç al vídeo a YouTube amb les imatges de la càmera de foto trampa on a més dels habituals senglars, conills, guineus i altres animalons, vam veure el tió de Nadal.

Sabem del cert que hi ha tions a tots els boscos, però per Collserola la densitat és probablement la més gran de tot Catalunya a causa a la proximitat de la ciutat de Barcelona, on hi ha molts nens, ja que als tions els hi agrada estar a prop d’ells.

Si coneixeu algun marrec que no cregui en el tió, faries bé d’ensenyar-li les imatges que vam gravar, parlen per elles mateixes. Bon Nadal!